13 costums per esperar un casament tradicional japonès

Si bé algunes tradicions matrimonials, fortament arrelades a la història, es poden trobar en casaments moderns japonesos, el matrimoni que té la majoria de parelles del Japó avui en dia no és tan tradicional com la gent pot suposar. Si bé la cultura, les etiquetes i les influències japoneses estan molt presents en les noces japoneses, les empreses solen barrejar l’estil contemporani amb elements tradicionals per a un esdeveniment més modern i occidental. Ayuka Chelsea Matsumoto, expert en casaments i productor creatiu de OMS Explica que les noces modernes japoneses estan molt occidentals. Tot i que encara hi ha tradicions i rituals japonesos, no se centren gaire. Aquests casaments representen una barreja de l’antic esperit japonès i les sofisticades influències culturals occidentals. Per dir la veritat, les noces japoneses són molt similars a l’estil de les celebracions que es poden veure als Estats Units. Per a les cerimònies de casament, les cerimònies d’estil tenyides representen al voltant del deu al 20% de les noces. Tanmateix, la majoria de les parelles prefereixen una cerimònia d’estil cristià en una capella, encara que no siguin cristianes.

Per ressaltar tot, disfresses històriques per a pràctiques modernes, experts de la indústria de Matsumoto i Yumi Matsuo, fotògraf de casaments i propietari de Yumi Matsuo Studio , Explica les tradicions que tenen i continuen influint en les cerimònies de casament vistos al Japó i a l'estranger com a parella que intenta honorar el seu llegat japonès.

En aquesta història:

• Compromís
• Cerimònia d'intercanvi de Saké
• Dates de casament de Bon Bodies
• Casaments de dia
• Proveïdors interns
• Ramets i carta per honorar els pares
• Recepció formal sense ballar
• Regals monetaris
• Regals de convidats
• Lloguer de vestits
• Canvis de roba
• Retrats de casament
• Consell per als convidats

Compromís

La cerimònia de compromís japonès, anomenada Yuina És un intercanvi de regals simbòlics entre les famílies del passatge. ' Yuina És un ritual tradicional entre les famílies de la núvia i el xicot, explica Matsumoto. Compromís i regals d’intercanvi. Normalment es realitza a la casa familiar de la núvia, però de vegades en una habitació privada en un restaurant tradicional japonès. Molts amics utilitzen Hairy, un kimono per a dones solteres.

Històricament, alguns regals populars per intercanviar Yuina Inclòs: Konbu, una alga marina el nom del qual es pot escriure per significar fill fill; Un llarg tros de cànem blanc, que representa el desig de la parella de millorar i triturar junts; És un fan plegable, que es propaga per mostrar riquesa i creixement futur. El regal principal va ser els diners (uns 5.000 dòlars), situats en un sobre especial anomenat Shugi-Bukuro , que té cordes d'or i plata impossibles de jugar. Els altres regals es produeixen en sobres de paper d’arròs adornats. Tot i això, Matsumoto explica que: avui, Yuina Es relaxa més com un dinar familiar o un sopar en un restaurant tradicional japonès.

Cerimònia d'intercanvi de Saké

Tot i que moltes noces japoneses actuals no són tan riques en tradició, una cerimònia d’intercanvi de sake és una de les cerimònies tradicionals de casament de tintura. Diuen que l’estil de casament situat actual va començar fa uns 120 anys i que era el matrimoni de l’emperador japonès, afirma Matsumoto. Durant les noces de la situació, no només s’intercanvien els desitjos del casament i els anells, sinó que també s’intercanvien sagrats amb núvies i núvies. San San Kudo . ''

Matsumoto continua, explicant -ho ' San San Kudo És l'expressió ocasional, però es diu oficialment Sankon sans gi . Quan beu la mateixa tassa de sake, la parella està fermament relacionada amb el marit i la dona. Hi ha tres tipus de tasses de sake: petit: passat, mitjà: present i gran: futur. Petit: estic agraït pels meus avantpassats que van créixer i pel passat que vaig conèixer. Mitjà: la meva aspiració a casar -se i treballar amb aquesta persona. Gran: el desig de construir una família feliç i prometem amor etern.

Shu shu costa nel libro Organitzacions salvatges i te: un planificador de noces asiàtic asiàtic-americà (Riverhead Books, 1997), comparteix que, independentment dels rituals religiosos, la majoria dels japonesos també inclouen una tradició d’intercanvi cultural en matrimoni, anomenada comunament San-San-Kudo — San Vol dir tres à Significa nou i Fer Significa lliurar. Aquest ritual es remunta a una època en què el compartiment de Saké ha creat una connexió formal fortament com a cop de mà en l'època victoriana. Utilitzant tres plats envasats els uns dels altres, els cònjuges prenen tres cops cada tassa. Així doncs, els seus pares també prenen SIP (per a un total de nou SIP), consoliden el vincle entre les famílies.

Dates de casament de Bon Bodies

'Són Rokuyo Al Japó, tenim un termini del calendari de la fortuna, explica Matsumoto. En un intent de seleccionar una data de més que es va casar, algunes parelles japoneses consulten el calendari en el marc de Rokuyo Quan planifiqueu el vostre casament. La pràctica és Porcellana Va dir Matsumoto. Taian és el dia més favorable i, per descomptat, aquesta és la data més popular. D'altra banda, els objectius són el dia menys favorable, però alguns llocs de casament ofereixen descomptes en aquests dies. Avui, els pares encara consideren la data del casament, però a les parelles joves no els importa tant.

Casaments de dia

Mentre que el dissabte a la nit és el moment més popular per fer el nus als Estats Units, la majoria de casaments japonesos tenen lloc a l’hora de dinar en lloc de sopar. Diria que als Estats Units, la data i la data més populars són dissabte a la tarda per a una cerimònia i un sopar, diu Matsuo. Al Japó, vaig sentir que la data i la data més populars són la cerimònia a finals de diumenge, seguida d’una recepció oficial del dinar a la tarda.

Proveïdors interns

Amb les noces japoneses, no és normal crear un equip de proveïdors que tingueu sols. En canvi, els llocs generalment ho gestionen tot, acords florals i fotografia amb roba i producció interna. Els llocs ho gestionen tot al Japó, de manera que escollir el del seu dia és probablement la decisió més gran que les parelles haurien de prendre, explica Matsuo. Els llocs sovint ho gestionen tot internament. Tenen la seva botiga de casaments (per al lloguer de vestits de núvia), l'artista de make -up, la floristeria i el fotògraf i el camerista internament. Les parelles poden triar entre diferents paquets que ofereix el lloc i és rar que el pla de casament sigui capaç d'eliminar els venedors de martins externs. Sempre són els mateixos que els anys 70.

Ramets i carta per honorar els pares

Durant una recepció de casaments japonesos, hi ha una presentació d'un ram i una carta d'una noia als pares. Al final de la recepció, hi ha la presentació del ram de la núvia i el noi als seus pares, seguida de la presentació d'una carta de la núvia als seus pares. Aquest esdeveniment pot sorprendre els occidentals, però és un esdeveniment japonès únic i molt emocional i es troba a Japó dues famílies.

Es preveu que les recepcions japoneses al minut. I al final, la parella presenta als seus pares un Hanataba (Ram de flors grans). És una manera d’honorar els vostres pares i agrair -los tot el que han fet en aquest moment. Així doncs, la núvia llegirà una carta que va preparar per als seus pares. C'est Généralment Super Emothef et Dealiné à Faire Pleurer Invités Pour Concrose the Evénement.

Recepció formal sense ballar

Une idée fausse commune sur les mariages japonais est «qu'il y a une danse à la réception», explique Matsuo. «Je pense que beaucoup de mes invités qui se sont rendus aux États-Unis ont été surpris de découvrir que la danse n'est pas une grande partie du jour du mariage au Japon. C'est une affaire beaucoup plus formelle et après la réception, les amis sortiront après pour boire et danser a la festa posterior . A més de la manca de ball, la cerimònia del casament en general és molt més formal, programada i puntual que les noces als Estats Units solen ser -ho. Matsuo comparteix que les cerimònies de casament solen ser només per a la família, de manera que els convidats s’uneixen a la recepció. La benvinguda és molt formal i puntual. Tenim un dinar assegut, si les nostres raons pronuncien discursos i fem un brindis. Partit i, en canvi, els VIP són els seus models i col·legues.

Regals monetaris

És habitual oferir regals en efectiu, embolicats en contenidors de tela especials, tal com es presenta per a cases. ' Goshigi-Bukuro (Shugi-Bukuro) ) és un sobre especial per a Goshigi . Goshigi És una donació de diners per a casaments al Japó, explica Matsumoto. Normalment, si sou amic d’una parella, heu de donar 30.000 ¥ (uns 300 dòlars). Si sou un líder o un professor d’ells, 50.000 ¥ (uns 500 dòlars). Si sou pare, de 50.000 a 100.000 ¥ (uns 1.000 dòlars). Els diners han d’estar implicats en un Goshigi-buàro Que es pot trobar en una papereria, un supermercat i un minimarket al Japó. Goshigi-buàro S'ha de portar a un drap especial anomenat Fukusa. Matsuo continua compartint la importància de proporcionar noves factures netes. El regal en efectiu ha de ser una nova factura neta en un sobre de matrimoni adequat (anomenat Shugi-Bukuro )). No doneu una factura usada. Assegureu -vos que siguin bitllets de 100 dòlars. A més, no doneu una quantitat divisible de dos. Es diu que augmenta perquè la parella es pot dividir fàcilment.

Regals de convidats

També és habitual que la parella ofereixi regals, anomenats Hikidemono , als convidats del vostre casament. ' Hikidemono És un regal de la núvia i el noi als convidats com a expressió de la seva hospitalitat i gratitud, explica Matsumoto. Recentment, els clients poden triar el Hikidemono's Articles d’un catàleg i és molt popular. Inclou experiències basades en experiència, com ara opcions de te spa o tarda. El preu de Hikidemono És al voltant del 10% de Goshigi . A més, quan els clients surten del lloc, les parelles els ofereixen un regal molt petit, com ara postres, sales de bany, espelmes, etc., d’uns 200-500 ¥ (2-5 dòlars).

Lloguer de vestits

En lloc de comprar vestits de núvia, és comú al Japó Vestit de núvia per llogar . Les noces japoneses no inclouen la dansa com a celebracions occidentals i la núvia i el noi es troben principalment a la seva taula durant la recepció. Per tant, la roba sovint pot romandre neta. A més, la majoria de les núvies canvien el vestit d’un vestit de núvia blanc amb un vestit de colors durant la recepció, una nota de Matsumoto de la pràctica actual dels vestits de núvia per llogar al Japó. Llogar un esmòquing per al dia de les seves noces, les núvies van llogar kimonos i roba d’estil occidental al Japó té un avantatge més de ser essencialment envoltat que es pot instal·lar per a qualsevol mida.

Canvis de roba

Les núvies porten grans barrets blancs anomenats Wataboshi o Tsunokakushi . És l’equivalent japonès per a un vel. És una gran peça de teixit blanc que es pot utilitzar de diferents maneres. La núvia sol transportar una perruca a sota.

Em va sorprendre molt descobrir que forma part de la tradició de canviar el vestit diverses vegades el dia del casament. Crec que és més sovint dues vegades, però he sentit a parlar de casaments amb un màxim de cinc canvis de roba. Oironanoshi Es tradueix directament en un canvi de color de manera que és generalment blanc per la seva primera aparició i un color més brillant per al seu segon.

Vaig començar amb ell Shiromuku (Kimono blanc tradicional per a núvies) Per tant, va fer un quimono més vistós per al meu segon vestit. El meu marit Eric va romandre amb el mateix vestit. Pensem que fem un tercer aspecte, una opció més d’estil occidental (nit blanca o vermella vestida per a mi i Eric Tuxedo), però vam decidir no fer -ho perquè ja hem donat un aspecte similar per al nostre casament a Nova York.

Retrats de casament

Pel que fa a la doble fotografia, l’èmfasi es posa en retrats formals al Japó. Com a fotògraf de noces, sovint proporciono més de mil imatges per als meus socis, explica Matsuo. Quan penses en la fotografia de casament als Estats Units, estàs acostumat a capturar tot el dia. Prepareu -vos per al primer aspecte i tota la resta. Una de les meves festes preferides és documentar aquests dolços moments sincers durant el dia. Però al Japó, només són fotos formals. Per a les meves noces al Japó, no vam tenir fotos ni vídeos durant la cerimònia i al final el fotògraf va fer tres fotos per commemorar el dia. Una foto i una foto immediatament, una foto immediatament i no rebem immediatament una foto i una foto immediatament i no rebem immediatament una foto, una foto immediatament i no rebem cap foto. Els fitxers digitals acabem de rebre un llibre emmarcat amb les tres fotos.

Si bé la fotografia del dia del casament és més limitada al Japó, Matsuo explica que al Japó és normal agafar els retrats de la núvia i el nuvi abans o després del dia del casament. Maedori (abans del dia del vostre casament) i Atodori (Després del dia del vostre casament). Com a fotògraf de noces, crec que és un concepte tan intel·ligent. No heu de dedicar temps al vostre casament per fer aquests retrats i, d’altra banda, planifiqueu una vegada fora del vostre casament per fer retrats formals. Podeu triar un estudi, el vostre lloc de casament o una posició completament separada.

Consell per als convidats

Si participeu en un casament shinto, no us oblideu d’utilitzar mitjons o mitjons, perquè els peus del seu descalç al santuari es consideren blasfèmia per als déus, recomana Matsumoto. Per al codi de roba convidada, les dones convidades porten un vestit en una habitació o un quimono. Al Japó, hi ha una cultura per decidir el bé o lamentable dels personatges de Kanji / xinès o segons la manera com sona la paraula. Per exemple, si utilitzeu dues peces, significa separar -se o divorciar -se. Com en la cultura occidental, el blanc és el color associat a la núvia i el color negre és el color del menyspreu, de manera que són tabac, ara, ara, alguns dels quatre són el color associat. Vestit buit o particular, en aquest cas heu de seguir -lo. Un casament japonès.

Referències:

• Wild Elese and Tea, un planificador de matrimoni asiàtic asiàtic-americà de Shu Shu Costa (Riverhead Books, 1997)